Des dels any 80 ha plogut molt, i els parapents també han canviat molt. Si bé en els seus inicis va ser un esport d’agoserats aventurers, ara, és un esport regulat per estaments oficials i el material ha de passar per unes homologacions a nivell internacional, sense les quals no es pot comercialitzar cap aeronau. Aquestes homologacions, entre moltes coses, obliguen a que tot el material aguanti unes 8 vegades l’esforç màxim pel qual ha estat dissenyat. Però com tots sabem no hi ha res impossible… per si les mosques també portem un paracaigudes de seguretat. En cas de que el parapent deixés de volar per qualsevol cosa, baixaríem segurs amb el paracaigudes (cosa que en més de 15 anys i molts milers de vols no ha passat mai...). De fet, la part més perillosa del vol és venir amb cotxe o moto fins a Àger... la carretera és molt més perillosa que volar amb parapent amb un professional d'Entrenúvols...